skip to main | skip to sidebar

dietari del no res

dissabte, 17 de febrer del 2007

Precipici

Vora el precipici ho vaig veure molt clar. Jo era allà dalt, al cim, però de sobte seria allà baix, al peu del precipici.
Publicat per Jaume Joan a 2/17/2007 07:33:00 p. m.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Arxiu del blog

  • ►  2009 (5)
    • ►  de novembre (2)
    • ►  d’octubre (3)
  • ►  2008 (14)
    • ►  d’octubre (2)
    • ►  d’agost (12)
  • ▼  2007 (36)
    • ►  de març (8)
    • ▼  de febrer (16)
      • Nit de dimecres
      • Jo dic no
      • Dissabtes
      • Represes
      • Exemples naturals
      • Primeres impressions dominicals
      • Precipici
      • L'entrevista
      • Lliçons i consells
      • Després del plor
      • Silenci
      • A la botiga
      • Tot no està perdut
      • Reflexions del dia de la Lluna
      • Gris
      • Variació
    • ►  de gener (12)
  • ►  2006 (8)
    • ►  de desembre (8)

Dades personals

Jaume Joan
Visualitza el meu perfil complet