Nit de dimecres

Allà baix petits camins perdent-se enmig la nit dels fondos barrancs, sobre els ponts vianants tristos de velles rutines, grups de dones venint de tertúlia, els darrers estudiants en abandonar la biblioteca, carrets de criatures camí de casa empentats per mares de torn de vesprada, una parella asseguda entre les ombres del jardí nocturn, la marquesina tancada amb les seues cadires replegades, camions de gran tonatge serpejant la nacional, esportistes de gimnàstica de manteniment, botiguers que esperaran el cobrament del sou per omplir el calaix.

Jo dic no

No en el meu nom, no amb la meua paraula, no amb les meues dades, no amb les meues idees, no amb el meu consentiment, no fent servir la meua veu, no en el meu lloc ... això no vol dir amb les meus silencis, amb els meus oblits, amb les meues connivències, amb el meu sí callat, amb el gest participatiu.

Dissabtes

Dormir fins més tard, dutxar-se per assolir certa dignitat, xafar el carrer a primera hora, fer un cafè al forn de sant Josep, parlar qualque cosa amb la fornera, saludar veïns matiners, comprar el diari a la papereria de Rosa i Eduard... llegir el diari vora el balcó que més m'estime, seure davant del teclat a l'estudi que mira el ponent... algú posa la ràdio, el sol forada les finestrals, el vent neteja l'aire, la primavera desperta les darreres plantes que creixen als solars abandonats, uns joves preparen un xufar per botar-li foc i recollir les xufes soterrades, del camp de futbol arriben crits ...

Represes

Reprendre la naturalitat. Reprendre la paraula. Reprendre la recerca de la bellesa. Reprendre la comprensió. Reprendre la inquietud. Reprendre vells camins. Reprendre antigues propostes. Reprendre lluites. Reprendre relacions. Reprendre pensaments. Viure és reprendre.

Exemples naturals

Quantes vegades voltes com l'oroneta? Quantes t'amagues dins la closca del caragol sabedor de la seua protecció indestructible? Quantes fas el peix submergint-te en aigües tranquil·les? Quantes te camufles entre les fulles verdes de l'arbre de solitari? I quantes més sobre la teulada te dediques al teu cant desordenat i espontani de teuladí?

Primeres impressions dominicals

Tota la vida per davant, tot el temps per nosaltres mateixos, i tantes vegades que malbaratem tant de capital. Caldria fer un curset d'inversions de capital personal. El dia és llegíssim, nuvolós, grisó, fresc, amb poca gent pels carrers, encara el quiosquer mirant-se tots els diaris sobre el taulell de la papereria, el panell electrònic anunciador d'esdeveniments culturals i socials ple de referències al carnestoltes, caminadors abillats amb roba esportiva passant el pont de sant Jordi, bevedors de cafè fullejant diaris sobre la barra del Montecarlo. Escrivint aquestes ratlles pretenia posar un poc d'espenta positiva a un dia per bastir, un poc d'esperança personal, constatada darrerament la buidor del mot esperança pel que a mi respecta. Si tinc clar que els models de felicitat estàndard no eren els que jo volia, també tinc clar que les meues alternatives, a més de poques, són alternatives completament desdibuixades, boiroses, gasoses. La convivència amb els demés és feixuga per ser feixuga la convivència amb mi mateix. I no es tractava tant de posar bona cara i ser simpàtic, com de posar-se a la feina de bastir qualque cosa, qualque cosa pròpia, carregada de la personalitat que vol eixir, que vol manifestar-se, fer-se present. Aqueix era un dels drames contemporanis, l'anonimat, el soterrament tantes vegades violent del propi ésser, del propi jo, o "jos".

Precipici

Vora el precipici ho vaig veure molt clar. Jo era allà dalt, al cim, però de sobte seria allà baix, al peu del precipici.

L'entrevista

Volien fer-me una entrevista i vaig advertir al periodista que millor li la fera a un arbre. Que aquest no li diria cap paraula, però que de segur li faria declaracions d'ombra, de vent, afruitades, fins i tot d'amor.

Lliçons i consells

El teu posat de donar lliçons m'espanta. Em recorda el meu de donar consells. El poc que valen les lliçons i els consells em confon.

Després del plor

Va plorar durant quaranta dies i quaranta nits la mort del seu gos. En acabar només va poder dir: guau.

Silenci

El silenci imposat, la tàctica d'impedir que alguns no puguen fer res més que guardar silenci produeix uns efectes potentíssims. Quan es trenca el silenci es posen en marxa els mecanismes per restablir el silenci. Aqueix trencament del silenci, que tant havia costat d'aconseguir, constitueix un moment de pànic per als guardadors del silenci. Ara, aquestos saben que serà solament un moment, fins i tot els servirà el trencament per enfortir el silenci que vindrà més tard. Resultat: cal eliminar els sorolls, les estridències, qualsevol espurna de distorsió. El silenci del que parle també és un silenci únic, no en pot haver un altre. És el silenci de la por.

A la botiga

La mare valencià-parlant parla al fill en castellà i se li obren totes les vocals.
El fill porta els pantalons texans allà baix.
La dependenta en solta una en valencià i una altra en castellà.
M'ho mire sorprès des d'un cantó. Me dic no pot ser, no pot ser.
Algú crida valencià no català.
D'altres callem llengua comuna, amor compartit.

Tot no està perdut

Alguns ja havíem perdut el nord
altres canvien el clima
uns quants parlen del temps
uns quants fan homilia
un grapat perden el tren
els demés perden el temps .

Reflexions del dia de la Lluna

Crec que no faig prou esforços per enfortir la meua dignitat personal. Crec que no faig prou esforços per mantenir una ètica possible.
Sols des de la pròpia lluita, diària, serena, reflexiva, pouant en el silenci, prenent distàncies si s'escau, però sense perdre un minut, és possible aqueix enfortiment, aqueixa ètica possible. La concentració, la claredat de plantejaments, deuríen de permetre'm créixer.

Definitivament m'enfonse quan acabe perdent l'atenció, i és molt fàcil aqueixa pèrdua d'atenció. La vida és molt valuosa. Moure's per les dreceres de la confusió, del dubte, acaba condemnant-nos a una desorientació de conseqüències rebutjables, sobretot quan la confusió i el dubte no donen fruits, que poden donar-los, que els donen.

La fragilitat dels éssers ens adverteix de la cura amb que els hem de tractar. I no és gens senzill. Requereix també un aprenentatge.

Com una mena de monjo m'havia fixat una regla de comportament, ja discutida, ja qüestionada: llegir, escriure, viatjar. I ja veuen que ni llegir, ni escriure, ni viatjar.

Gris

Compre un vestit d'home gris,
porte ja una camisa grisa,
el cel està cobert de nuvolades grises,
la pantalla de l'ordinador és també grisa.
En parlar descobresc aqueix color en les meues paraules.
Entre el negre i el blanc, totes les variables.
Desitjant la claror feridora del blanc,
demanant a veus la foscor del negre
reste a mig camí,
a la platja deserta, a la drecera perduda.
Gris,
ni carn ni peix,
gris.
Agafant-me a les engrunes de la desfeta dels altres,
bastint la pròpia.

Variació

Tot sol. Una fugida envers el propi món, tancat, refugi de totes les amenaces exteriors. Els altres ja no ens sorprenen. Nosaltres tampoc. Aspirem a una normalitat plana, sense estímuls de cap classe. Com a molt omplim el nostre temps d'aspiració de romandre, moltes vegades com siga.