EL FILL PRÒDIG

S'anunciava un concert d'orgue i soprano. Hi vaig puntualment. El que no s'anunciava era la missa. En realitat es tractava d'una missa cantada per una soprano acompanyada d'orgue. Me n'adone i respectuosament reste al darrere tot seguint les indicacions conegudes del celebrant. Les paraules de reconciliació i de rebuda, ho vaig agafar també per mi, del fill pròdig me van sonar bé. Acaba la celebració, vincla el cap la feligresia per rebre la benedicció divina i el rector que comença a fer referència a les blasfèmies que els cristians d'aquest país Espanya han havut de suportar durant la setmana que ahir acabava. Ací ho vaig deixar. De sobte tota la bellesa de la música, tot l'esperit de perdó de l'homilia, les paraules de benvinguda al fill retrobat se'n van indigestar.

Des de la parada d'autobús

Des de la parada d'autobús veig els cotxes fer cua per entrar a l'aparcament del centre comercial, els adolescents de cabells tenyits, texans allà baix, ulleres de sol que els tapen la cara caminar cap a la plaça del País Valencià, ara de l'Ajuntament. Des de la parada d'autobús veig joves circular amb bicicleta en direcció contrària. Des de la parada d'autobús veig com es tanca el centre a la circulació i les persones prenen els carrers. Des de la parada d'autobús expose a tres dones, que em semblen mare i filles, com arribar al nou centre comercial. Espere un autobús que no arriba i n'agafe un altre.

Residu

El residu acaba essent la petjada característica de l'home. Un residu plàstic, metàl·lic, llefiscós tantes vegades.

Guanyar, perdre

Ja m'agradaria no tindre que gastar totes dues paraules. Ja m'agradaria no veure com es guanya o perd. No seria possible viure sense competir? El món com el coneixem és resultat de la competició, de la llarga competició que conta la història. És afortunat guanyar. És desafortunat perdre. I a alguns sempre els toca perdre com deia la cançó. I els que sempre guanyen no saben perdre, tenen mal perdre perquè simplement no en tenen de perdre, no el coneixen. I els que sempre perden quan guanyen no s'ho creuen, fins i tot, entenen que és quelcom miraculós, extraordinari, que no es tornarà a repetir. Aqueix guanyar o perdre únics són dels que marquen la vida.

Al mateix vaixell

Igual estem al mateix vaixell. Igual no me n'adone i tot el meu malestar ve de no acceptar que jo també vaig en aqueix vaixell. I si de debò no vull estar, ara com ara deuria d'abandonar-lo. O ja fa temps deuria d'haver-ho fet. Algú estarà mirant-te i açò te preocupa. Es palesa tota la teua contradicció. Si poses bona cara i somrius, avui t'ho dius, igual seràs més feliç. Feliç vol dir que no te torturaràs amb remordiments. Quedaràs bé: la teua especialitat.

Frase per començar la setmana

L'erudició dels ignorants voreja la coentor més estúpida.

Família, hipoteca ... projecte estàndard

Un senzill projecte estàndard: cerca feina, una dona, formeu una família. Me l'acaba d'exposar com qui no diu res una veïna. Podria afegir: contracta una hipoteca, compra't un cotxe i un telèfon mòbil. Aleshores avaluem en termes de felicitat la consecució o no de qualsevol d'aqueixos objectius. Les relacions interpersonals basades en comparatives al voltant de les anteriors premisses de vida consumidora determinaran la nostra existència. Per activa i per passiva se'ns oferirà el missatge i finalment nosaltres acabarem enganxats pel parany. Sincerament les meues parcel·les de llibertat personal creixen de manera inversament proporcional a com ho fan els esforços per aconseguir allò relacionat. Puc pensar que sóc un antisistema, però tracte de dir i fer la meua tot reflexionant.

Un xiquet plora al tren

Des de què vam eixir de la ciutat de Xàtiva plora una criatura. Sé que sa mare està fent el possible per aquietar-lo, jo demane a déu que així sia amén. Vaig llegint a Gustau Muñoz dins d'aquell vagó que passa vora el Lluís Alcanyís, en paral·lel a la futura línia d'alta velocitat mentre davant meu una dona capficada gran fa encreuats.