Compre un vestit d'home gris,
porte ja una camisa grisa,
el cel està cobert de nuvolades grises,
la pantalla de l'ordinador és també grisa.
En parlar descobresc aqueix color en les meues paraules.
Entre el negre i el blanc, totes les variables.
Desitjant la claror feridora del blanc,
demanant a veus la foscor del negre
reste a mig camí,
a la platja deserta, a la drecera perduda.
Gris,
ni carn ni peix,
gris.
Agafant-me a les engrunes de la desfeta dels altres,
bastint la pròpia.
dissabte, 3 de febrer del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada