Sí, en el fons hi ha molta por a no ser com els demés. La por a que algú diga allò o açò sobre nosaltres. Si em sent bé és segurament quan no tinc por a ser jo mateix. Almenys quan tracte de ser el jo mateix més autèntic.
Alguns se'n riuran segur que sí. Igual he inventat diferents identitats, diferents papers i em limite a executar-los com un actor. Alhora estic desplegant aqueixes diferents personalitats i quasi sense adonar-me'n. Algun d'aqueixos papers és el paper autèntic? A certes persones els dic que no sóc el que semble ser, que tot és pur teatre. Alguns personatges estan gastats, necessiten com a mínim un canvi de vestuari o de pentinat. Altres m'agradaria interpretar-los més. Altres estan esbossant-se. D'altres ja han acabat la funció. D'altres tornar més endavant.
Com deia hi ha molta por. Por a ser un mateix, també por a què alguns ens vegen com som. És que no creiem prou en nosaltres mateixos? Cal creure en nosaltres mateixos?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada