Diumenge fred i gris

Recuperar les forces per eixir de casa i prendre un café ben calent i comprar la premsa diària i llegir-la sota les faldes de la taula de la saleta de la casa dels pares vora el balcó. Passejar els carrers mig buits, quasi abandonats als cotxes i les deixalles, entre plantes tristes i bancs desballestats, llegint les darreres pintades "ni papa, ni p.p.", d'asfalt brut i gastat, veient voleiar teuladins solitaris. I tot tan gris. Ha guanyat definitivament la indiferència, l'abandó, l'oblit, la distància, el silenci corrosiu, la por de perdre, la rendició.