Ja no vull gastar les paraules per dir certes coses. Ja no vull dir certes coses a segons quines persones. Estic una miqueta tip de tantes formalitats, de tota manera encara no he perdut les formes. Me fan falta les formes per mantenir certa serenor, cert equilibri.
Si m'ho permeten tractaré d'estar sol. Si m'ho permeten tractaré de trobar en el silenci algunes esquerdes per expressar-me. Pense que molta gent amb la seua xerrameca enganxosa finalment s'adona de què no hi ha per on trobar sentit al que es fa o diu.
Els que abusen de les grans paraules, els sacerdots de l'homilia, els xarradors de tertúlia radiofònica, els venedors de productes de supermercat, els escriptors super vendes, els defensors de la moralitat irreprotxable, els conservadors de la moral intocable, els profetes de la propera fi del món, els que donen consells sense que hom els hi demane, aquesta gent tan simpàtica no se n'adona que tots els grans principis que predica no tenen res a veure amb les accions que acaben portant a terme? Hipocresia social?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No et vulguis tanmateix massa allunyat de les coses, no fos que el teu reducte se't convertís a poc a poc en un ermot, on tot és dur i eixarreït.
Publica un comentari a l'entrada