La solució

Passem per davant de les torres de Quart i solta la primera. Insulta als que hi instal·len la bandera de l'estat i la senyera de la ciutat, tot preparant la diada del sis de desembre. Després parla de justícia. Me conta un accident de trànsit on quasi perd la vida, després una carrera amb una dona que no volia pagar-li i que porta a la policia a l'objecte de denunciar-la. Allà la xica, em diu, es despullà i organitza la de sant Benet. L'home anà a judici i el jutge hagué de cridar a les forces de seguretat per desallotjar al personatge, el contador de la història en va repartir a tot i a dret. El senyor sap qui té la raó. Sempre algú lá posseix. Tracte d'explicar-li, inútilment, que la veritat i la mentida són dues coses difícils de destriar i reconéixer en moltes ocasions. Aquest problema, és clar, alguns éssers de la creació no el tenen. Estan tocats d'una divinitat que els fa infalibles. No és la infalibilitat privilegi papal.