Encara un racó

Publicar un dietari acaba essent un petit acte de fe. En el meu cas de fe en el no res. Desitge que algú em puga llegir i fer els seus comentaris. Bons i densos, profitosos. D'alguna manera t'aventures a la descoberta de tu i del món. Vivim en la tensió de voler ser i ser. Vivim d'aqueixa tensió. Trobar respostes esdevé tan difícil com fer preguntes. Els blocs personals són illes on es materialitza tota aqueixa dialèctica, finestres de la incertesa, balcons del dubte, quadres del desconcert personal, exposicions de la descoberta, de la fascinació. Benvinguts. Després de publicar tot això al cau de l'oroneta ara continue des del dietari del no res, poca cosa però.