dietari del no res

Confessions del pilot (5)

2009-11-30T20:46:00.002+01:00

De vegades arribes a l'autopista i deus semblar un bou desencaixat a punt de ser amorrat al piló.
Altres vegades posar-te a cent costa déu i ajuda, i mira que de motius no te'n manquen.
Que sí, que tenen molt a veure l'estat d'ànim i la conducció, de segur que hi han estudis.
I ja se sap, que qui molt corre prompte s'atura.

Confessions del pilot (4)

2009-11-27T18:57:00.002+01:00

No sé si encara somie

en passar davant Almenara

cada matí

amb les primeres llums

hi veig aquella imatge

la serp que dibuixara

el petit príncep

aquella que s'havia cruspit un elefant

miratge, somni

revelació, fantasia.

Confessions del pilot (3)

2009-10-31T13:43:00.002+01:00

Avui netejar la màquina
llevar-li les lleganyes
deixar-la lluenta
aparcar-la durant tot el matí
distanciar-me
però el cos guarda els senyals
tens ressaca conductora.

Confessions del pilot (2)

2009-10-30T18:07:00.003+01:00

De sobte la cua de vehicles s'atura
de sobte has de posar els llums d'emergència
de sobte te n'adones que vas a gran velocitat
de sobte les ambulàncies
penses la mort, penses la pressa
penses "on vaig?"
i les parpelles s'abandonen
i la música es fa silenci
i torneu a la distància de seguretat
i una columna de fum fita el risc
deixes l'autopista
cerques el lloc on aparcar
oblidant condició i ofici
de pilot confés.

Confessions del pilot

2009-10-29T19:39:00.005+01:00

Et transformaves al volant

mentre la velocitat devorava

l'enteniment matiner

mentre l'alba vestia el mar

i muntanyes amables

formaven el teu horitzó

ja et prenia la carretera

fent-te esclau de la corba

addicte al velocímetre

cavalcant sobre motor dièsel

practicant l'esport de moda

desesperat per arribar enlloc

sabedor de la rutina gris

que t'esperava damunt la taula

en programa

passió de Pärt

pur desig de Briz

metre a metre sense gaudir

d'un paisatge ocult

que et mira i no et coneix

que et veu passar sense nord.

Tres coses

2008-10-13T10:40:00.002+02:00

Me reclame fill.
Me pronuncie actor.
Me desitge nu.
Quan tanque les portes.
Quan baixe el teló.
Quan trepitge la platja.
Cridaner, ploraner, fitador.

Acció d'urgència

2008-10-11T21:22:00.004+02:00

Vinc de les profunditats de la tempesta
Vaig a les aigües tranquil·les d'un repòs explorat
Prenc els segons de la nuesa
Deixe les empremtes de la set
Calcule les distàncies del no-res
Esbufegue les cendres d'un desig

Sèrie pedestre-12

2008-08-10T11:43:00.000+02:00

Sèrie pedestre-11

2008-08-10T11:30:00.001+02:00

Sèrie pedestre-10

2008-08-10T11:25:00.000+02:00

Sèrie pedestre-9

2008-08-10T11:08:00.000+02:00

Sèrie pedestre-8

2008-08-10T10:24:00.001+02:00

Sèrie pedestre-7

2008-08-10T10:17:00.001+02:00

Sèrie pedestre-6

2008-08-10T09:56:00.001+02:00

Sèrie pedestre-5

2008-08-09T23:17:00.000+02:00

Sèrie pedestre-4

2008-08-09T23:16:00.001+02:00

Sèrie pedestre-3

2008-08-09T23:14:00.001+02:00

Sèrie pedestre-2

2008-08-09T23:12:00.001+02:00

Sèrie pedestre-1

2008-08-09T23:09:00.000+02:00

EL FILL PRÒDIG

2007-03-19T20:26:00.000+01:00

S'anunciava un concert d'orgue i soprano. Hi vaig puntualment. El que no s'anunciava era la missa. En realitat es tractava d'una missa cantada per una soprano acompanyada d'orgue. Me n'adone i respectuosament reste al darrere tot seguint les indicacions conegudes del celebrant. Les paraules de reconciliació i de rebuda, ho vaig agafar també per mi, del fill pròdig me van sonar bé. Acaba la celebració, vincla el cap la feligresia per rebre la benedicció divina i el rector que comença a fer referència a les blasfèmies que els cristians d'aquest país Espanya han havut de suportar durant la setmana que ahir acabava. Ací ho vaig deixar. De sobte tota la bellesa de la música, tot l'esperit de perdó de l'homilia, les paraules de benvinguda al fill retrobat se'n van indigestar.

Des de la parada d'autobús

2007-03-10T14:51:00.000+01:00

Des de la parada d'autobús veig els cotxes fer cua per entrar a l'aparcament del centre comercial, els adolescents de cabells tenyits, texans allà baix, ulleres de sol que els tapen la cara caminar cap a la plaça del País Valencià, ara de l'Ajuntament. Des de la parada d'autobús veig joves circular amb bicicleta en direcció contrària. Des de la parada d'autobús veig com es tanca el centre a la circulació i les persones prenen els carrers. Des de la parada d'autobús expose a tres dones, que em semblen mare i filles, com arribar al nou centre comercial. Espere un autobús que no arriba i n'agafe un altre.

Residu

2007-03-08T22:34:00.000+01:00

El residu acaba essent la petjada característica de l'home. Un residu plàstic, metàl·lic, llefiscós tantes vegades.

Guanyar, perdre

2007-03-07T22:27:00.000+01:00

Ja m'agradaria no tindre que gastar totes dues paraules. Ja m'agradaria no veure com es guanya o perd. No seria possible viure sense competir? El món com el coneixem és resultat de la competició, de la llarga competició que conta la història. És afortunat guanyar. És desafortunat perdre. I a alguns sempre els toca perdre com deia la cançó. I els que sempre guanyen no saben perdre, tenen mal perdre perquè simplement no en tenen de perdre, no el coneixen. I els que sempre perden quan guanyen no s'ho creuen, fins i tot, entenen que és quelcom miraculós, extraordinari, que no es tornarà a repetir. Aqueix guanyar o perdre únics són dels que marquen la vida.

Al mateix vaixell

2007-03-06T20:10:00.000+01:00

Igual estem al mateix vaixell. Igual no me n'adone i tot el meu malestar ve de no acceptar que jo també vaig en aqueix vaixell. I si de debò no vull estar, ara com ara deuria d'abandonar-lo. O ja fa temps deuria d'haver-ho fet. Algú estarà mirant-te i açò te preocupa. Es palesa tota la teua contradicció. Si poses bona cara i somrius, avui t'ho dius, igual seràs més feliç. Feliç vol dir que no te torturaràs amb remordiments. Quedaràs bé: la teua especialitat.

Frase per començar la setmana

2007-03-05T21:06:00.000+01:00

L'erudició dels ignorants voreja la coentor més estúpida.

Família, hipoteca ... projecte estàndard

2007-03-04T11:32:00.000+01:00

Un senzill projecte estàndard: cerca feina, una dona, formeu una família. Me l'acaba d'exposar com qui no diu res una veïna. Podria afegir: contracta una hipoteca, compra't un cotxe i un telèfon mòbil. Aleshores avaluem en termes de felicitat la consecució o no de qualsevol d'aqueixos objectius. Les relacions interpersonals basades en comparatives al voltant de les anteriors premisses de vida consumidora determinaran la nostra existència. Per activa i per passiva se'ns oferirà el missatge i finalment nosaltres acabarem enganxats pel parany. Sincerament les meues parcel·les de llibertat personal creixen de manera inversament proporcional a com ho fan els esforços per aconseguir allò relacionat. Puc pensar que sóc un antisistema, però tracte de dir i fer la meua tot reflexionant.

Un xiquet plora al tren

2007-03-02T19:57:00.000+01:00

Des de què vam eixir de la ciutat de Xàtiva plora una criatura. Sé que sa mare està fent el possible per aquietar-lo, jo demane a déu que així sia amén. Vaig llegint a Gustau Muñoz dins d'aquell vagó que passa vora el Lluís Alcanyís, en paral·lel a la futura línia d'alta velocitat mentre davant meu una dona capficada gran fa encreuats.

Nit de dimecres

2007-02-28T21:06:00.000+01:00

Allà baix petits camins perdent-se enmig la nit dels fondos barrancs, sobre els ponts vianants tristos de velles rutines, grups de dones venint de tertúlia, els darrers estudiants en abandonar la biblioteca, carrets de criatures camí de casa empentats per mares de torn de vesprada, una parella asseguda entre les ombres del jardí nocturn, la marquesina tancada amb les seues cadires replegades, camions de gran tonatge serpejant la nacional, esportistes de gimnàstica de manteniment, botiguers que esperaran el cobrament del sou per omplir el calaix.

Jo dic no

2007-02-26T18:54:00.000+01:00

No en el meu nom, no amb la meua paraula, no amb les meues dades, no amb les meues idees, no amb el meu consentiment, no fent servir la meua veu, no en el meu lloc ... això no vol dir amb les meus silencis, amb els meus oblits, amb les meues connivències, amb el meu sí callat, amb el gest participatiu.

Dissabtes

2007-02-24T09:56:00.000+01:00

Dormir fins més tard, dutxar-se per assolir certa dignitat, xafar el carrer a primera hora, fer un cafè al forn de sant Josep, parlar qualque cosa amb la fornera, saludar veïns matiners, comprar el diari a la papereria de Rosa i Eduard... llegir el diari vora el balcó que més m'estime, seure davant del teclat a l'estudi que mira el ponent... algú posa la ràdio, el sol forada les finestrals, el vent neteja l'aire, la primavera desperta les darreres plantes que creixen als solars abandonats, uns joves preparen un xufar per botar-li foc i recollir les xufes soterrades, del camp de futbol arriben crits ...

Represes

2007-02-21T19:25:00.000+01:00

Reprendre la naturalitat. Reprendre la paraula. Reprendre la recerca de la bellesa. Reprendre la comprensió. Reprendre la inquietud. Reprendre vells camins. Reprendre antigues propostes. Reprendre lluites. Reprendre relacions. Reprendre pensaments. Viure és reprendre.

Exemples naturals

2007-02-20T19:07:00.000+01:00

Quantes vegades voltes com l'oroneta? Quantes t'amagues dins la closca del caragol sabedor de la seua protecció indestructible? Quantes fas el peix submergint-te en aigües tranquil·les? Quantes te camufles entre les fulles verdes de l'arbre de solitari? I quantes més sobre la teulada te dediques al teu cant desordenat i espontani de teuladí?

Primeres impressions dominicals

2007-02-18T09:59:00.000+01:00

Tota la vida per davant, tot el temps per nosaltres mateixos, i tantes vegades que malbaratem tant de capital. Caldria fer un curset d'inversions de capital personal. El dia és llegíssim, nuvolós, grisó, fresc, amb poca gent pels carrers, encara el quiosquer mirant-se tots els diaris sobre el taulell de la papereria, el panell electrònic anunciador d'esdeveniments culturals i socials ple de referències al carnestoltes, caminadors abillats amb roba esportiva passant el pont de sant Jordi, bevedors de cafè fullejant diaris sobre la barra del Montecarlo. Escrivint aquestes ratlles pretenia posar un poc d'espenta positiva a un dia per bastir, un poc d'esperança personal, constatada darrerament la buidor del mot esperança pel que a mi respecta. Si tinc clar que els models de felicitat estàndard no eren els que jo volia, també tinc clar que les meues alternatives, a més de poques, són alternatives completament desdibuixades, boiroses, gasoses. La convivència amb els demés és feixuga per ser feixuga la convivència amb mi mateix. I no es tractava tant de posar bona cara i ser simpàtic, com de posar-se a la feina de bastir qualque cosa, qualque cosa pròpia, carregada de la personalitat que vol eixir, que vol manifestar-se, fer-se present. Aqueix era un dels drames contemporanis, l'anonimat, el soterrament tantes vegades violent del propi ésser, del propi jo, o "jos".

Precipici

2007-02-17T19:33:00.000+01:00

Vora el precipici ho vaig veure molt clar. Jo era allà dalt, al cim, però de sobte seria allà baix, al peu del precipici.

L'entrevista

2007-02-16T17:53:00.000+01:00

Volien fer-me una entrevista i vaig advertir al periodista que millor li la fera a un arbre. Que aquest no li diria cap paraula, però que de segur li faria declaracions d'ombra, de vent, afruitades, fins i tot d'amor.

Lliçons i consells

2007-02-15T18:12:00.000+01:00

El teu posat de donar lliçons m'espanta. Em recorda el meu de donar consells. El poc que valen les lliçons i els consells em confon.

Després del plor

2007-02-14T18:08:00.000+01:00

Va plorar durant quaranta dies i quaranta nits la mort del seu gos. En acabar només va poder dir: guau.

Silenci

2007-02-11T10:10:00.000+01:00

El silenci imposat, la tàctica d'impedir que alguns no puguen fer res més que guardar silenci produeix uns efectes potentíssims. Quan es trenca el silenci es posen en marxa els mecanismes per restablir el silenci. Aqueix trencament del silenci, que tant havia costat d'aconseguir, constitueix un moment de pànic per als guardadors del silenci. Ara, aquestos saben que serà solament un moment, fins i tot els servirà el trencament per enfortir el silenci que vindrà més tard. Resultat: cal eliminar els sorolls, les estridències, qualsevol espurna de distorsió. El silenci del que parle també és un silenci únic, no en pot haver un altre. És el silenci de la por.

A la botiga

2007-02-07T19:35:00.000+01:00

La mare valencià-parlant parla al fill en castellà i se li obren totes les vocals.
El fill porta els pantalons texans allà baix.
La dependenta en solta una en valencià i una altra en castellà.
M'ho mire sorprès des d'un cantó. Me dic no pot ser, no pot ser.
Algú crida valencià no català.
D'altres callem llengua comuna, amor compartit.

Tot no està perdut

2007-02-06T17:51:00.000+01:00

Alguns ja havíem perdut el nord
altres canvien el clima
uns quants parlen del temps
uns quants fan homilia
un grapat perden el tren
els demés perden el temps .

Reflexions del dia de la Lluna

2007-02-05T20:47:00.001+01:00

Crec que no faig prou esforços per enfortir la meua dignitat personal. Crec que no faig prou esforços per mantenir una ètica possible.
Sols des de la pròpia lluita, diària, serena, reflexiva, pouant en el silenci, prenent distàncies si s'escau, però sense perdre un minut, és possible aqueix enfortiment, aqueixa ètica possible. La concentració, la claredat de plantejaments, deuríen de permetre'm créixer.

Definitivament m'enfonse quan acabe perdent l'atenció, i és molt fàcil aqueixa pèrdua d'atenció. La vida és molt valuosa. Moure's per les dreceres de la confusió, del dubte, acaba condemnant-nos a una desorientació de conseqüències rebutjables, sobretot quan la confusió i el dubte no donen fruits, que poden donar-los, que els donen.

La fragilitat dels éssers ens adverteix de la cura amb que els hem de tractar. I no és gens senzill. Requereix també un aprenentatge.

Com una mena de monjo m'havia fixat una regla de comportament, ja discutida, ja qüestionada: llegir, escriure, viatjar. I ja veuen que ni llegir, ni escriure, ni viatjar.

Gris

2007-02-03T12:21:00.000+01:00

Compre un vestit d'home gris,
porte ja una camisa grisa,
el cel està cobert de nuvolades grises,
la pantalla de l'ordinador és també grisa.
En parlar descobresc aqueix color en les meues paraules.
Entre el negre i el blanc, totes les variables.
Desitjant la claror feridora del blanc,
demanant a veus la foscor del negre
reste a mig camí,
a la platja deserta, a la drecera perduda.
Gris,
ni carn ni peix,
gris.
Agafant-me a les engrunes de la desfeta dels altres,
bastint la pròpia.

Variació

2007-02-02T14:24:00.000+01:00

Tot sol. Una fugida envers el propi món, tancat, refugi de totes les amenaces exteriors. Els altres ja no ens sorprenen. Nosaltres tampoc. Aspirem a una normalitat plana, sense estímuls de cap classe. Com a molt omplim el nostre temps d'aspiració de romandre, moltes vegades com siga.

Diumenge fred i gris

2007-01-28T13:08:00.004+01:00

Recuperar les forces per eixir de casa i prendre un café ben calent i comprar la premsa diària i llegir-la sota les faldes de la taula de la saleta de la casa dels pares vora el balcó. Passejar els carrers mig buits, quasi abandonats als cotxes i les deixalles, entre plantes tristes i bancs desballestats, llegint les darreres pintades "ni papa, ni p.p.", d'asfalt brut i gastat, veient voleiar teuladins solitaris. I tot tan gris. Ha guanyat definitivament la indiferència, l'abandó, l'oblit, la distància, el silenci corrosiu, la por de perdre, la rendició.

Recomane José Agustín Goitisolo

2007-01-27T14:24:00.000+01:00

A bones hores, ara m'ha tocat descobrir-lo i recomanar-lo. L'havia escoltat cantat pel Paco Ibáñez, ara l'he llegit antologat per la Carme Riera. Poesia necessària, poesia que hi ha que visitar, fer nostra, fer-la de tots, poesia per viure-la i fer-la vida i reviure. Paraules, paraules. Tot està allí, si us aprofita, visiteu-lo.

T'ho miraves des d'allà dalt

2007-01-23T18:22:00.000+01:00

El ramat anava escampant-se
allà i allí
als teus peus
mentre tu sobre la roca
t'ho miraves des d'allà dalt
posaves els noms
passaves el temps
pare panxacontent
pastor content
fita omnipotent
amb xiulits fitaves l'espai
mentre el gos es tornava boig
en escoltar la teua veu potent.

Torna el fred

2007-01-22T17:36:00.000+01:00

És hivern, diem sembla primavera, escoltem tornarà l'hivern. Res no és com abans, es comenta. Aquest abans és un misteri, podria ser un lloc llunyà, un món perdut ja definitivament. Davallada tèrmica, si alguns sentiments havien florit guarden els pètals per més endavant, si algunes fulles guaitaren cerquen la protecció de la branca nua. Què ens està passant? No massa coses, continuarem fent com si res. Ens abrigarem sense massa fortuna, tindrem un tema més de conversa, ens fregarem les mans, afegirem una manta a la roba del llit i l'espatlla ens cremarà de matinada per anunciar que torna l'hivern.

NECESSITE ESTAR SOL

2007-01-19T17:22:00.000+01:00

Ja no vull gastar les paraules per dir certes coses. Ja no vull dir certes coses a segons quines persones. Estic una miqueta tip de tantes formalitats, de tota manera encara no he perdut les formes. Me fan falta les formes per mantenir certa serenor, cert equilibri.

Si m'ho permeten tractaré d'estar sol. Si m'ho permeten tractaré de trobar en el silenci algunes esquerdes per expressar-me. Pense que molta gent amb la seua xerrameca enganxosa finalment s'adona de què no hi ha per on trobar sentit al que es fa o diu.

Els que abusen de les grans paraules, els sacerdots de l'homilia, els xarradors de tertúlia radiofònica, els venedors de productes de supermercat, els escriptors super vendes, els defensors de la moralitat irreprotxable, els conservadors de la moral intocable, els profetes de la propera fi del món, els que donen consells sense que hom els hi demane, aquesta gent tan simpàtica no se n'adona que tots els grans principis que predica no tenen res a veure amb les accions que acaben portant a terme? Hipocresia social?

PUR TEATRE

2007-01-17T20:21:00.000+01:00

Sí, en el fons hi ha molta por a no ser com els demés. La por a que algú diga allò o açò sobre nosaltres. Si em sent bé és segurament quan no tinc por a ser jo mateix. Almenys quan tracte de ser el jo mateix més autèntic.

Alguns se'n riuran segur que sí. Igual he inventat diferents identitats, diferents papers i em limite a executar-los com un actor. Alhora estic desplegant aqueixes diferents personalitats i quasi sense adonar-me'n. Algun d'aqueixos papers és el paper autèntic? A certes persones els dic que no sóc el que semble ser, que tot és pur teatre. Alguns personatges estan gastats, necessiten com a mínim un canvi de vestuari o de pentinat. Altres m'agradaria interpretar-los més. Altres estan esbossant-se. D'altres ja han acabat la funció. D'altres tornar més endavant.

Com deia hi ha molta por. Por a ser un mateix, també por a què alguns ens vegen com som. És que no creiem prou en nosaltres mateixos? Cal creure en nosaltres mateixos?

LLIURE

2007-01-15T21:33:00.000+01:00

Finalment lliure quan tinc consciència de la meua força, de la meua independència insubornable. Lliure finalment quan veig enllà de mi mateix. Lliure finalment quan amb cada sol tinc per retrobada la meua bona estrella. Lliure encara que perda llibertats que es mostren de cartró pedra. Lliure malgrat les oposicions publicitàries. Lliure per darrere de les darreres posicions. Lliure sobre les ones de sorra. Lliure dins l'aire que coneixen els ocells.

REPRESA

2007-01-12T20:17:00.000+01:00

Amb un munt de dubtes.
Amb un munt de deutes.
Reprendré finalment la drecera
reprendré novament la travessa
del llac on les ones m'anunciaren
la teua presència líquida
fent-se cercle concèntric.

Paranys

2007-01-11T19:28:00.000+01:00

A mi em costa molt de dir el que sent. Sí. És cert. Ho admet. Sobre tot davant d'algunes persones. Però la gent fa moltes voltes per dir el que sent. Sempre he pensat que és millor callar que no dir alguna cosa que en realitat no sents. Això no vol dir que sempre ho faça. Les nostres inseguretats ens fan bastir paranys per dir i també per no dir. Les mentides en són un d'aqueixos paranys. La qüestió és que cadascú té una manera de dir les coses.

Se'n va la llum

2007-01-10T21:35:00.000+01:00

Ens quedem a les fosques. Aquesta finestra es torna negra. Chopin deixa de sonar, els seus nocturns s'apaguen. Poregós vaig a comprar una espelma. Pense en negatiu i em dic que demà no escalfarà l'aigua l'escalfador elèctric. Al carrer copse un remot perill entre façanes obscures. Al supermercat més gent porta espelmes i mistos a la mà camí de la caixa. Bones nits.

En la nit

2007-01-09T21:10:00.000+01:00

Explorar la nit.
Deixar sobre els ponts l'ombra solitària.
Emplenar una fulla recolzant una causa perduda.
Sobre el sofà llegir una novel·la de tema pròxim.
Encara escoltar Tete Montoliu.
Preparar qualque cosa per sopar.
Guaitar per la finestra d'internet.
Escalfar la freda habitació.
Esperar les llums del sol tímid.

Que vinguen carregats

2007-01-04T18:38:00.000+01:00

Sí. Que vinguen carregats. Que es guien per aqueixa estrella que sobre una grua instal·lada a un solar del casc bombardejat de la ciutat vella es pot veure des de tot arreu. Sí. Que vinguen carregats de la nostra abundància, de les nostres sobres, del nostre compromís amb el mercat, de les nostres ambicions, dels nostres somnis fabricats del mateix plàstic del que estan fetes les targetes de crèdit. Que vinguen carregats de tots aquells artefactes que algú ha decidit es transformen en fals desig, en il·lusió ximpleta. Que vinguen carregats de tot el que no ens fa falta per alenar dia rere dia. Que vinguen carregats de paquets de mentides i bajanades. Un bon dia aquella màgia fa aparèixer al nostre esguard ombres de dubte, rastres de l'engany més trist. Algú pensarà tot és un muntatge. Poguera ser un gran muntatge. En tot cas una gran distracció, una gran variació. Algú com jo acaba escrivint aquestes coses per pura tristesa, per desengany. No fos millor ara com ara dir les coses com són i no crear monstres xantatgistes i operacions de màrqueting destinades a satisfer buits capricis? Interpretem una gran obra de teatre. Ens la creiem any rere any. En repetir-la la fem tradició. No podríem matisar? No podríem tenir una miqueta més de prudència? La vida és teatre, pur teatre. Sempre alguns guanyen, d'altres perden. No tinc més remei, altra eixida que mirar, mirar més enllà, tractar d'intuir. L'espectacle hi és, doncs ara com ara cal participar però amb prevencions o críticament.

Procés de pau

2006-12-09T10:49:00.000+01:00

La pau és el camí. Alguns no se n'adonen que amb constants declaracions carregades d'odi i ressentiment, manifestacions d'autoafirmació i exclusió únicament s'abasta la distància i la diferència esdevé frontera. Estic completament convençut que des del coneixement i el respecte és possible una convivència en pau. Sovint posem per davant les nostres misèries i deixem de tenir en compte que si s'organitzem és per sobreviure, i la supervivència en el món contemporani suposa qualitat de vida i serveis públics per tothom. Les diferències racials i culturals s'han de preservar però no com un patrimoni exclussiu i excloent sinó com un patrimoni de tots. La pau és el procés, el procés ja ha d'estar farcit de pau, la pau no és definitiva, és o no és. M'estime la meua cultura, la meua llengua i el meu país. Vull preservar-los per què d'altres ho puguen estimar també.

País petit

2006-12-07T14:30:00.000+01:00

Passar pel mateix indret, dia rere dia . Parlar amb la gent, contar-los coses, que ens conten les que els passen. Intercanviar experiència. Deixar parlar, escoltar. Veure com canvia el color de les fulles dels arbres. Observar les catifes que es formen al voltant de les soques com una ombra. Gaudir de les primeres hores del dia mentre els núvols freguen els cims de les carenes que volten la ciutat. Travessar els ponts i sentir l'aire fresc que omple els barrancs. Situar les fàbriques al llit dels rius, fitar la geografia ciutadana tot fent servir els fumerals de rajola. Entrar en un café i veure les perspectives dels carrers i les places. Palpar les barres dels bars mentre fullegem un diari. Reseguir l'ordenació dels llibres als prestatges d'una llibreria. Cercar una pel·lícula per fer més suportable la nit. Deixar-se prendre pel sofà mentre nadem entre les lletres d'un llibre.

Llibertat

2006-12-06T11:18:00.000+01:00

Avui sembla ser que la llibertat té a veure amb el compte corrent o el crèdit. Avui sembla ser que la llibertat és cosa dels qui tenen un vehicle de determinades característiques. Avui sembla ser que la llibertat suposa posseir un cos capaç de meravelloses postures amatòries. Avui sembla ser que la llibertat habita llars sumptuoses amb jardí i piscina. Avui sembla ser que la llibertat va aparellada a poder llegir el diari on s'escriu el que vols llegir cada dia.

La solució

2006-12-05T19:25:00.000+01:00

Passem per davant de les torres de Quart i solta la primera. Insulta als que hi instal·len la bandera de l'estat i la senyera de la ciutat, tot preparant la diada del sis de desembre. Després parla de justícia. Me conta un accident de trànsit on quasi perd la vida, després una carrera amb una dona que no volia pagar-li i que porta a la policia a l'objecte de denunciar-la. Allà la xica, em diu, es despullà i organitza la de sant Benet. L'home anà a judici i el jutge hagué de cridar a les forces de seguretat per desallotjar al personatge, el contador de la història en va repartir a tot i a dret. El senyor sap qui té la raó. Sempre algú lá posseix. Tracte d'explicar-li, inútilment, que la veritat i la mentida són dues coses difícils de destriar i reconéixer en moltes ocasions. Aquest problema, és clar, alguns éssers de la creació no el tenen. Estan tocats d'una divinitat que els fa infalibles. No és la infalibilitat privilegi papal.

El ventre de la balena

2006-12-04T19:37:00.000+01:00

He baixat durant la vesprada al ventre de la plaça major d'Alcoi. Quin espai! De passar sovint i veure'l tancat, infrautilitzat a endinsar-me i recórrer-lo bocabadat amb la mirada. He pensat en un lloc per l'escultura, per l'experimentació futurista, per la dansa ... Alguns somien i porten a terme el somni. D'altres gaudim de les materialitzacions d'aqueixos somnis.

Sense dubte que manca un esperit autèntic de recuperació del patrimoni. En el fons manca un esperit autèntic de recuperació de les persones.

Passeig dominical per Alcoi

2006-12-03T13:05:00.000+01:00

La ciutat vella llangueix mentre la població pren l'Albereda i el centre comercial, les pizzeries i els restaurants de menjar ràpid, les urbanitzacions periurbanes i els blocs de vivendes dels darrers eixamples. Recuperar els centres històrics esdevé tasca difícil quan no es recupera la vida farcida de moltes vides individuals, quan cau en l'oblit el seu origen.

Cercar la bellesa

2006-12-02T17:28:00.000+01:00

Des de fa molt temps m'acompanya aqueix repte (?). La dedicació a la consecució de moments de bellesa m'omple de goig. Si en el passat creia que podia canviar el món, constatada la impossibilitat del somni, palesa l'absurditat de l'ingenu i coent propòsit de santedat, ara únicament la bellesa abastada, compartida dóna una miqueta d'alegria i esperança a l'existir. Encara me costa escriure la palabra esperança, abandonades les fes, evidenciades les diferències, demostrats els odis i desamors.

Encara un racó

2006-12-01T17:35:00.000+01:00

Publicar un dietari acaba essent un petit acte de fe. En el meu cas de fe en el no res. Desitge que algú em puga llegir i fer els seus comentaris. Bons i densos, profitosos. D'alguna manera t'aventures a la descoberta de tu i del món. Vivim en la tensió de voler ser i ser. Vivim d'aqueixa tensió. Trobar respostes esdevé tan difícil com fer preguntes. Els blocs personals són illes on es materialitza tota aqueixa dialèctica, finestres de la incertesa, balcons del dubte, quadres del desconcert personal, exposicions de la descoberta, de la fascinació. Benvinguts. Després de publicar tot això al cau de l'oroneta ara continue des del dietari del no res, poca cosa però.